L'AUTOESTIMA

TÉCNIQUES PER A TREBALLAR L'AUTOESTIMA

1. JOC DE LES ESTRELES:

A cada xiqueta se li entrega una estrela que ha d'acolorir amb el seu color preferit. En ella han d'escriure el seu nom i les 3 coses que més li agrada fer. Si no sap escriure li ho diria al docent i l'ajudarà.

Una vegada que tots hagen acabat, s'intercanvien les estreles amb el company que tenen al costat. Cadascun llegirà en veu alta el que a l'altre company/a li agrada fer però sense dir el nom. El docent preguntarà a qui correspon aqueixa estrela. Si no sabera llegir ho llegiria el docent.

Aquesta activitat exigeix que el xiquet/a reflexione sobre el que més gadeix fent. El fet de llegir en veu alta els gustos d'un altre company/a, afavoreix la integració de les seues preferències amb la dels altres.

La pregunta del del docent, quant a qui pertany aqueixa estela, reforçarà el sentiment d'identitat del xiquet/a. ''Aqueixa estela és meua'', és com dir, AQUEST SÓC JO.

2. JOC DE LES PROFESSIONS:

Demanar-li a cada xiquet/a fet que seleccione dos treballs o professions que els agradarà fer. En l'orientació per a fer la selecció, demanar-los que tinguen en compte què és el que més els agrada i  quina creen que és el millor que poden fer.

Seguidament fer una llista amb les professions triades i organitzar un dia de ''representació teatral''. Cadascun farà el treball que ha seleccionat.

Per exemple, el bomber simularà apagar un incendi, la infermera curar a un malalt/a, etc. Després de cada representació demanar que tothom aplaudisca a cada company.

Aquesta és una bona oportunitat perquè el docent destaque enfront del grup les fortaleses i el talent que cadascun ha demostrat en el seu rol.

3. LA CAIXA DEL TRESOR OCULT:

Aquest joc s'ha de realitzar amb un grup de xiquets de 3 o 4 mínim. Es tracta d'una dinàmica que permetrà que els xiquets/es descobrisquen l'únics i especials que són.

Dins d'una caixa amagarem un espill. Als xiquets/es els explicarem que dins hi ha un tresor únic en el món, alguna cosa especial, meravellós, alguna cosa irrepetible. Guanyarem espectativa.

D'un en un, obrirem la caixa i demanarem que no diguen res a ningú.

Quan tots els xiquets/es hagen vist el tresor demanarem en veu alta quèés el que han vist. Després d'això, els preguntarem que diguen en veu alta què creuen ells que els fa únic i especial, persones irrepetibles i meravelloses

4. LA CADIRA CALENTA:


Un alumne/a se senta en una cadira i la resta va passant per davan dient-li què li agrada d'ell o ella, o què li fa sentir bé.

Veiem com alguns es posen acolorits o se senten incòmodes; no estan acostumats que li diguen coses positives.



5. LES ULLERES POSITIVES:

El docent demanarà als seus alumnes que facen el gest de posar-se unes ulleres imaginàries i molt especials, a través de les quals veuran només el positu que hi ha en el món.
Cadascun es dibuixarà en el centre d'un foli, indicant el seu nom. Aquests folis aniran passant de taula en taula i els xiquets/es, tots amb les seues ulleres positives col·locades, aniran dient qualitats dels seus companys.

Aquests missatges alimentaran la confiança del xiquet/a a través del reconeixement dels companys.


6. JOC DE MÍMICA.

Cada xiquet/a anota les coses que se li donen bé i unes altres que li agradaria millorar. Si no sap escriure ho escriurà el docent, a continuacióexposen utilitzant la mímica allò en el que és bo i la resta dels seus companys hauran d'endevinar-lo.

IMPORTÀNCIA DE TREBALLAR L'AUTOESTIMA

Tindre una autoestima adequada és fonamental per al desenvolupament de qualsevol xiquet/a, de fet, una bona autoestima no solament millora l'estat emocional del xiquet sinó també les seues relacions socials i potència el seu desenvolupament cognitiu. En aquest setit, la Societat de Psiquiatria Infantil de l'Associació Espanyola de Pediatria assegura que els xiquets amb autoestima adequada se senten més segurs de si mateixos, tenen més amics/es i poden destriar amb major facilitat el que fan bé i malament.

Així mateix, l'autoestima influeix en la capacitat dels xiquets per a afrontar nous reptes, desenvolupar diferents habilitats i ser més autosuficients.

De fet els xiquets amb una bona autoestima solen ser més empàtics i assertius, alhora que aprenen amb major facilitat i són més creatius. En general, aquestes qualitats es van formant amb el pas del temps, com a reflex de la percepció que els altres i, especialemnt, els pares, tenen del xiquet.

CINC ESTRATÈGIES ER A FOMENTAR L'AUTOESTIMA EN ELS XIQUETS /ES:

1. DÓNA-LI RESPONSABILITATS:

Permetre que el xiquet participe en alguna tasca i decisions de la llar i deixar que prenga xicotetes decisions personals és una manera per a estimular-lo a ser més independent i autosuficient.

D'aquesta forma, sentirà que la seua participació és important i necessària i, per això, la seua autoconfiança i seguretat personal s'aniran enfortint. No es necessiten grans accions, pots demanar-li que t'ajude a posar la taula, traure el fem, traure els plats o donar.li mejar a la mascota. Amb aquestes xicotetes responsabilitats és més que suficient perquè el xiquet vaja enfortint la seua autoestima.

2. DESTACA ELS SEUS ASSOLIMENTS I EL SEU ESFORÇ.

Celebrar els assoliments del xiquet i destacar les seues qualitats és una bona manera per a estimular la seua autoestima; no obstante això, també és important destacar el seu esforç, més enllà del resultat obtingut. D'aquesta manera, el xiquet comprendrà que no solament són importants els resultats sinó també l'obstinació i el compromís que ha posat en la tasca. Es tracta d'adoptar una perspectiva diferent, més focalitzada en les seues qualitats com a persona, evitant que se centre únicament en el resultat. Amb aquest enfocament aprendrà a manejar millor els fracassos i les equivocacions.

3. ESTIMA-HO INCONDICIONALMENT.

Per a un xiquet és tan important veure's protegit pels seus pares, com sentir-se estimat. La majoria de les vegades n'hi ha prou amb una abraçada o un bes per a demostrat l'afecte, però tampoc has d'oblidar els fets i les paraules.

Perquè el xiquet se senta realment estimat no han d'existir dissonàncies entre el que dius i feixos.

4. PRESTA-´LI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA.

Dedicar-li temps al teu fill/a no és sól un acte d'amor, és una obligació. L'atenció dels pares transmet un missage molt clar als xiquets. Quan passes temps de qualitat amb el teu fill i li escoltes, aprens a conéixer-li i connectes emocionalment, creant un vincle afectiu que dificilment es trencarà en el futur. No penses que perquè el teu fill/a és xicotet, no té opinions i gustos, és important que sempre pares atenció al que ha de dir.

5. EVITA LES COMPARACIONS.

Comenaris com ''Per què no eres com el teu germà/na?, només li recordaran al teu fill els seus defectes. De fet, és probable que senta vergonya, enveja i fins una mica de pressió per competir amb aqueixes persones amb les quals sempre li compares.

Tampoc són bones les comparacions positives de tipus '' eres el millor de la classe'', perquè aquestes frases poden generar por no ser prou bo com per a satisfer aqueixes espectatives.

El millor és que no li compares, simplement dis-li el molt que vols, destaca les seues qualitats positives i quan hages de fer una crítica, assegura't que siga constructiva.

6. DÓNA-LI LLIBERTAT.

No intenteu educar al vosrtre fill dins d'una bambolla, sobreprotegint-lo i limitant la seua llibertat d'acció. Aquest estil educatiu no solament restringirà les possibilitats de viure noves experiències que li permeten desenvolupar-se sinó que també afectarà la seua auoestima i la confiança de si mateix. Si sempre resols els seus problemes i preses les decisions per ell, mai podrà posar-se a la prova i saber fins a on por arribar per si només.